937 502 343 Contacte
"Quatre generacions al seu servei
És la nostra garantia"

Histories i llegendes

Historia de Vilassar de Mar

SITUACIÓ

També conegut com Sant Joan de Vilassar, delimita:

* Est,sud-est amb el Mar Mediterrani
* Sud,sud-oest amb Premià
* Oest amb Vilassar de Dalt
* Nord-oest amb Cabrils
* Nord,nord-est amb Cabrera i Mataró
* La seva extensió superficial :3'92 Km²

Torre de'n Nadal

POBLACIÓ

El primer cens de Vilassar de Mar, està datat al 1790 i parla de 967 habitants.
Actualment hi han aproximadament uns 17.000 habitants.(cens del 1998)

El creixement demogràfic fou espectacular fins el 1830 (un 20%), període que coincideix amb l´inici de l´activitat navilera.
La decadència de la marina de vela catalana, es va correspondre amb un retrocés del cens demogràfic, però al entrar el nou segle s´inicià la progressió, que ja no s´atura fins la data.
De l'activitat naviliera a Vilassar sols queden memòries i el nostre Museu de la Marina i l'edifici de l'escola nàutica on s'ubiquen alguns serveis de l'ajuntament. A la vegada s'ha creat una associació anomenada Bricbarca que han restaurat un antic vaixell de vela llatina aquest s'anomena el St. Ramon el qual el fan servir per difondre l'antiga pràctica marinera i a la vegada fer passejades a la gent del poble per devant la costa del mateix .

El St Ramon Vaixell de Vela LLatina

Actualment el cens també ha tingut una crescuda important les segones residències han passat a ser primeres i molta gent estiuejant de Barcelona ha vingut a viure a Vilassar passant a ser un pobledormitori actualment estem tocant el 2007 els 20.000 habitants a la vegada amb la noa construcció d'uns 400 habitatges a l zona de les Pinedes i altres llocs dins del poble s'espera un creixement de 1500 habitanst més.

GEOGRAFIA

CONFIGURACIÓ I COMPOSICIÓ DEL TERRENY

1. Vilassar de Mar és el punt de major amplada de la plana que s´estén des del Masnou a Mataró, paral•lela a la Serralada Litoral.
2. Des del mar fins al Camí del Mig (l´antiga Strata Francesca i el seu precursor la Via Augusta dels romans) té una pendent 2'3 º (60 metres en 1500 m de extensió). Aquest desnivell aparentment insignificant, es el que permet la formació de les rieres (les més importants són la de Cabrils o dels Corders* i la del Cintet) que travessen el nucli urbà i recullen totes les aigües de les conques de Cabrils. A més trobem diversos torrents (el de les Basses, el de Can Cuyàs, el de la Laia...) convertits a hores d´ara en carrers.
3. Perquè riera dels Corders?
1. Antigament, un gran percentatge de la població vilassanesa, treballava en la cordereria (bàsicament per les xarxes de pesca), així doncs, cada matí, la Riera de Cabrils es convertia en un taller a l´aire lliure on estiraven i treballaven les seves cordes.
2. La naturalesa dels terrenys de Vilassar són de la descomposició granítica, on el quars, el feldspat i la mica, donen lloc a compactes argilencs com el sauló; un bon sòl per els conreus.

PETITA HISTORIA DEL NAIXEMENT DEL POBLE

L'existència oficial de St. Joan de Vilassar, data de no gaire temps, per ser exactes de l'any 1785. El nom de Vilassar, però, és més antic. Hi ha un manuscrit de l'any 993 (Arxiu de la Catedral de Barcelona) que ja en parla. El nom de Villazar contracció de Villa - Azari, tot hi que possiblement parlava de Sant Genis de Vilassar de Dalt, poble matriu. Vers el 1600, els pescadors de Vilassar de Dalt començaren a fer casetes de refugi, malgrat els perills de la pirateria.
El primer document que s'hi refereix és del 1606, en que el notari Antoni Gual esmenta el "vicinatus de Cases de Mar". Els pescador anellaven tenir església pròpia i el 19 de juliol de 1726 el bisbat en concedir la llicència i amb diners recaptats dels mateixos pescadors, al 1745 consagraren el nou temple. Això fou el primer pas cap a la creació de nou municipi; aquesta aspiració fou assolida amb data 9 de novembre de 1785 quan és constituí el primer Ajuntament.


Història de la 1ª línea de Tren Barcelona-Mataró

Fou inaugurada el 1.848 el seu incitador va ser el Sr. Miquel Biada un home de negocis amb les Amèriques. Va começar sent un projecte de capital privat amb unes concessions fetes per l’estat per l’ocupació de terrenys que varen ser expropiats. Per realitzar la compra i construcció de materials es va fer el 50% per capital Anglès i el restant per empresariat Català amb el qual es va tenir algún que altre problema degut a que en el moment d’aportar el capital no varen cumplir en els terminis fins el punt de veure fallit el projecte.
La gent del Maresme al principi de coneixer la noticia  de la construcció de la linea varen criticar molt el projecte i els seu funcionament amb inclús alguna que altre fàbula sobre el funcionament del tren.
Pel seu funcionament inicial es varen adquirir 4 locomotores Angleses de vapor amb combustió de carbó  i 42 de vagons. Els travasers de les vies eren de fusta provinents de Rússia. L’ample de la via va ser de 1.67m diferent a l’ample Europeu. El Projecte va incloure una estació de tren a cada vila costanera. Durant la realització de l’obra també es varen donar una sèrie de sabotatges amb la destrucció d’un pont 4 dies abans de la inauguració. El 1º viatge es va fer amb 400 persones amb moltes personailitats polítiques i empresarials i el 1º viatge d’inspecció va tenir una durada de 36 minuts tot un rècord per l’època. L’impacte del tren amb els anys es va veure traduit amb una millora de la comarca del Maresme a nivell económic. Tom Redson fou el primer conductor de la locomotora anomenada Mataró aquest va morir el mateix dia que van retirar la locomotora, es podría dir que va morir dalt del tren.
Amb els anys les infraestructures han evolucionat i els trens també i d’arribar a ser un tren de càrrega i passatgers ara tant sols és de passatgers amb una freqüéncia elevada de pas i una modernitat Excel-lent ara parlen i tot Propera Parada Vilassar de Mar (Català) Pròxima Parada Vilassar de Mar (Castellà).

Historia de Cabrils

Situación


En la cabecera de un valle abierto, entre Vilassar de Dalt y Cabrera de Mar aparece Cabrils. Un valle rodeado por montículos como son el turó d'en Cirera con 470m de altura y Montcabrer con el turó de l'Infern con 315m de altura y el Turó de'n Torres con sus 480m que separan Cabrils de Cabrera, Orrius y Vilassar de dalt.
El vecindario de Sant Crist forma parte del municipio y algunas masías y urbanizaciones como 'La Llobera, Can Tolrà, Montcabrer , St. Crist, St Jordi, Can Bargay, Valldeneu, Can Cabot. El Camí del Mig, antigua Via Romana marca la frontera con Vilassar de Mar.


Estores de flors en Corpus de cabrils

Población y actividad económica


La base económica tradicional ha sido la agricultura (viñedos, olivos algorrobos, naranjos, fresas y campos de rosas). La continua y cada vez más acelerada -pero durante muchos años no suficiente en este aspecto- urbanización del suelo ha provocado que haya muchos invernaderos dedicados. El municipio dispone de un importante centro de investigación agrario (Institut d'Investigacions Agronòmiques). Debido a su función como distrito residencial, ciudad-dormitorio, se ha potenciado la actividad industrial, especialmente la de construcción.


Sortida de sol a Cabrils

Historia

Cabrils noes población de la larga histoia cuenta con 200 años de historia según se deduce de la iglesia que se empezo a construir en el 1704 y se finalizó en el año 1775.
El municipio dependió de Vilassar de dalt hasta el 1821.
La revolución industrial tuvo su inicio en el pueblo con la primera fabrica textil en el 1869.
En el 1883 se funda la primera escuela mixta en el pueblo. Posteriormete en el 1920 llega el suministro electrico en el pueblo.
El barrio de l'Esglèsia de la Santa Creu (1322), recibió durante mucho tiempo el nombre de 'la Sagrera'. Una de las casas más importantes de la población es Cal Tolrà- de los descendientes de Josep Tolrà i Avellà y de Emilia Carles i Tolrà-. En Ca l'Arrà, masía del siglo XVIII, se encuentra el museo histórico municipal que contiene herramientas y utensilios del campo del siglo XIX y XX. De ejemplos que nos remonten a tiempos heroicos hay pocos, excepto que en el barrio de Sant Crist, hay una iglesia prerrománica Sant Cristofol reformda en el siglo XIII i XVIII que estuvo considerada anterior a la invasión de los árabes. La parte más antigua se encuentra en el lado derecho donde se encuentra una puerta visigoda.
La agricultura fue su fuente de vida pero a los años 50 es cuando empieza la fiebre constructora con algunos propietarios segregando sus fincas y parcelandolas para edificar torres es cuando la economia del pueblo se transforma y aparecen talleres de todo tipo carpinteros herreros paletas todo relacionado con la construcción poco a poco la agricultura pasará a la historia y ya hoy quedan solo algunos vestigios.

Creu de Terme

Creu de Montcabrer

Creu de l'Abella

Nomenclatura

Cabrils recoge dentro de la palabra el léxico 'cabr' que podríamos relacionar con cabra, cabrito u otros. No se conoce el origen.

Monumentos y curiosidades

La fiesta de la Candelera, la fiesta mayor de la Santa Creu -pasacalle con flautistas- y la fiesta mayor de Santa Helena -patrona de Cabrils- son las celebraciones más destacadas del municipio. Aunque no se trata de una región muy extensa, nos encontramos delante de una zona bastante activa y patriótica por que se refiere a su pasado, entonces todavía se conserva aquel regusto a pueblo de antes, que hoy día, pocos municipios recuerdan

Castell de can Tolrà


Historia de Cabrera

Situación

Aquest municipi que s'aixeca prop del castell de Burriac s'estén des de la riera de Cabrera fins a la d'Argentona -on comença Mataró-. Ens vam situar llavors entre Vilassar de Mar i Mataró. La platja passa per al costat de la via del tren, després dóna pas a un seguit d'instal·lacions comercials i industrials que fan que no es tracti d'una zona molt turística. No obstant això, Burriac i Montcabrer, fa de Cabrera un lloc paisatgístic important i alhora donen al municipi dos racons de referència històriques guardant diverses restes monumentals.


Posta de sol a Cabrera amb els castell de Burriach

Población y actividad económica


Els tres pilars bàsics de l'economia cabrerense podrien recollir-se en la indústria -situada concretament en el Camí del Mig-, serveis a les segones residències i l'agricultura de grans plantes barroques. La tan emblemàtica muntanya de Burriac està coronada per les ruïnes del castell medieval. Aquí va estar la primera capital del Maresme -ciutat ibèrica d'ITURO- i aquesta canalitza en el tràfic comercial d'allò que en temps romans va ser Laietania. Va Haver d'haver un port que avui dia no coneixem. Avui dia podem contemplar una torre, una porta hel·lenística i diversos llenços de muralla. Mataró -Iluro dels romans- aconseguiria arruïnar més tard aquest nucli de Burriac però en lloc del que havia, es va mantenir la torre de vigilància i es va construir un castell (985). Les ruïnes que avui ens queden es concreten en una torre d'homenatge i restes de la capella dedicada a Sant Vicenç -XIX-.


Esglèsia i Castell de Burriach a Cabrera

Nomenclatura

Cabrera no procedeix, o almenys no tenim constància, de cap apel·latiu de vila o cap nom llatí de temps remots. No sabem el seu origen, però possiblement, deduïm, es tracta d'una mica relacionat amb 'cabres', o el 'Mon Cabrer' -urbanització de Cabrera-.


Pòrtic de masia a Cabrera


Leyendas del Maresme

La Cadira D’or del Castell de Burriach

Diuen la gent de Cabrera que en el temps del Senyor feudal intalat al Castell aquest grabava amb impostos a tots els habitants de la vila i pagesos del voltant, a la vegada tenia uns soldats que es dedicaven a saquejar les masies.

Totes les joies i monedes que recolectava ho anava guardant dins del castell i diuen alguns que tenia una Cadira d’Or amb pedres precioses incrustades a la sala de recepcions. Un dia el comte de Barcelona fou informat dels fets decidi recolectar a pagesos del voltant per atacar el castell, fou inútil després de varis intents ja que estava molt ben protegit, decidiren envoltar-lo i que abdiques després de quedar-se sense provisions fou inútil no sabien d’on però les provisions arrivaven al castell.

Un dia uns pagesos reclutats per vigilar el castell voltant per sota la muntanya de MontCabrer sentiren un grinyolar de porta s’hi atansaren i veieren que que era un passadís per on si varen escapolir tres homes carregats de sacs amb queviures, efectivament era el passadís que comunicava amb el Castell i servia per fer arribar les provisions. Fou Així que disposaren una patrulla en aquella entrada tot el dia i amb una setmana desde el Castell ja es sentien deliris de gana i falta d’aigua. El Senyor feudal disposà atacar a els invasors innocents, però abans va calar foc a tot el castell i els tresors del castell els amagà inclosa la Cadira D’Or ho vafer així i va sortir d’entre les flames del castell amb tota la rabia del món matant a innocents i morint poc després ell i els seus subdits d’un cop d’espasa del pagesos innocets. A l’endemà després de la batalla els pagesos volgueren recuperar les seves pertinences ni rastre d’elles trobaren possiblement resten amagades en algún lloc de la muntanya del castell, jo encara les busco us convido a passejar per les seves faldes potser d’entre unes pedres apareix una pota de la Cadira d’Or. Sort!!!

Porta de la Torre del Castell de Burriach

La Cova de la Mala Dona

Fou a la Muntanya de Montcabrer per sota la mateixa creu que corona el cim hi ha més avall uns 40m una cavitat amb dos accesos on hi va viure a principis del segle XX una dona que en el poble de Cabrils la tenien com extranya ja que cantava i bé que cantava però quan se li acostava algú és posava a xisclar i corria a amagar-se tot exclamant de que era una pecadora i que ningú se li acostès. Un bondia el mossèn que pujava allà dalt a fer pregaries la va sentir i si acostà, el mossèn li diguè que tots erem pecadors i que haviem de procurar fer el bé el màxim. Deien els vells del poble que la dona va acabar en un asil a Barcelona i que hi havia un mossèn que l’anava a veure molt. Allà va morir aquesta pobre dona que va habitar en el seu temps la muntanya de Montcabrer.

Entrada a la Cova de la Mala Dona sota la Creu de Montcabrer després incendi març 2007

Cova Mala Dona abans incendi Març 2007
El Cabrer

Suposo que alguna vegada us heu preguntat perquè a la muntanya de Montcabrer hi ha una creu, sembla que en aquesta muntanya hi havia un pastor que sempre hi portava les seves cabres a pastorar abans no hi havia pins tot eren pedres i males herbes llestes per devorara la part alta i a la baixa vinyes per fer d’un bon raïm un bon vi. Aquest pastor un bondia va apareixer mort dalt de Montcabrer i els viletans de la zona que el coneixien van decidir-hi possar-hi una Creu en símbol de record d’aquell bon pastor.

L’origen del nom de Cabrils

Tots sabem o intuim que nom de Cabrils o Cabrera ha de venir de Cabra que en llatí és Capra. Cabrera li deien la vall de cabres i a Cabrils La Vall de cabrits. Al poble de Cabrils antigament els anomenats Abril i Casanoves ho eren practicament tots, el poble era petit to s’ha de dir no com ara. Montcabrer rep el nom perquè és la muntanya de les cabres. Cabrils el seu nom diuen que vé de cabres (Ca) i Abrils (de tants cognoms com aquest) així donçs que Cabrils (i en plural dels molt Abrils que hi havien).